El dimarts 1 de març de 2011, 59 estudiants de 4td’ESO  i PQPI de l’institut Sa Colomina ens varem anar cap a Berlín, i varem tornar el diumenge 6.

Dormiem en un hotel de tres estrelles, un hotel basatnt estrany perquè estava dividit en 5 blocs units per un jardi i passadissos entre ells. Les habitacions eren per a moltes persones. No estava malament però els hotels de 3 estrelles espanyols tenen més qualitat. Era d’arquitectura sòbria perquè era de  la part de la ciutat que un dia havia estat comunista. I al seu costat es trobava un edifici deshabitat i cremat, on tenc la certesa que hi havia ocupes perquè veia reflexos i llums per les finestres.

Varem passar els dies moguent-mos per Berlín i Postdam, una ciutat satèl·lit, visitant museus com el Pergamon o de Pèrgam, el palau de Sanssouci (que era la casa d’estiueig del kàiser Federic II), la porta de Brandemburg, el Parlament, la Catedral porotestant o Dom. I per les tardes teniem estones lliures per a dinar i fer compres.

Berlín és una ciutat bonica però no és perfecta. Un dels seus majors defectes és que li manquen edificis històrics perquè va ser greument destruïda en la Segona Guerra Mundial, i per tant tot és massa modern. Coses que criden l’atenció als espanyols és que allí l’aigua a la que estan avessada és la que té gas i has de demanar expressament que no tengui gas perquè ten donguin de natural, a més de que el sol surt a les 6:45 i es pon a les 17:30, tenguent la sensació de  que al migdia es com si fossin les tres a Espanya, amb un sol característic de ben entrada la tarda

 

Sant Valentí és la festa dels enamorats en la cultura anglesa i nord-americana gràcies a la creença d’unes accions del màrtir que tenien relació amb el matrimoni i l’amor. A banda d’unes interpretacions literàries de Chaucer, a finals de l’Edat Mitjana que es parla sobre aquest fet.

 

Però a Espanya aquesta festa no té cap valor religiòs, cultural o  històric perquè no s’havia celebrat mai ni hi havia un sentiment popular de Sant Valentí com a la diada dels enamorats. Concretament, als Països Catalans era Sant Jordi el patró de l’enamorament i el dia en que es festeja, 23 d’abril, el dia en que els homes donen roses a les seves estimades. Deixant de banda aquest fet, els comerços importaren la festa posant a la venda productes com rams de flors, segons viatges de noces o inclòs pizzes en formes de cor.

 

Així pens que Sant Valentí pot ser una festa amb un valor històric i cultural al Regne Unit però no ho és a Espanya, on el que es celebra té interessos econòmics  amagats, per desgracia.

 

Jo pens que les dos coses, perquè les idees no es duen a terme soles però, si no hi ha idea per  crear-la no la pots dur a terme. Així que jo me decanto perque sense una cosa no hi ha l’altra.

En la pel·lícula, els bessons tenen la idea de la xarxa social i confien en Mark Zuckerber perquè els hi programi. Però ell és més astut i fa la seva pròpia xarxa sense deixar que el trepitgin. L’argument que donc és que una cosa necessita de l’altre amb l’exemple de que si els bessons no havessin trobat a un programador com Mark Zuckerber la idea no hauria evolucionat, al mateix  temps que si ningu hagués fet la idea no estaria aquí el Facebook

Si per alguna cosa té fama, a banda de les seves platges, és per les seves discoteques i les festes que s’organitzen. Discoteques de fama mundial habiten a l’illa com Pacha Ibiza, Privilege, Amnesia, Space…

Sabíeu que Privilege és el club nocturn més gran de tot el món? Idò sí,té capacitat per a més de 10.000 persones, què és el mateix que dir que una desena part de la illa cabria allà dins alhora. I famoses són també festes com la Supermartxé, la Matinée, la Fiesta de la Espuma… que es coneixen per quasi tot el món. I excel·lents  DJs com David Guetta, Carl Cox… visiten les discoteques eivissenques.

Així Eivissa es converteix en un lloc molt rentable per als camells que han desenvolupat un poderòs negoci de venta de sobretot drogues de disseny (pastilles).

Però a Eivissa hi ha més coses per visitar i no fa falta només cenyir-se a les discoteques, que són una part més de la illa.

Jo realment crec que sí. El ritme frenètic que ha dut el turisme de sol i platja massiu que visita la illa tots els anys des dels anys 60 està deteriorant Eivissa.

Un exemple és l’Aeroport d’Eivissa. Desde que a l’any 1966 va passar de ser un petit aeródrom a un important aeroport d’arribades internacionals no ha parat de canviar. Sempre que s’hi va  es troba un cartell que demana  que disculpin les molèsties perquè estan en construcció.

Altres exemples, que n’hi ha n0mbrosos, són la dessecació del Riu de Santa Eulària per culpa de la sobreexplotació de l’aigua o la construcció de les «autopistes» de Sant Antoni o de l’aeroport. Trobeu normal que fa 40 anys només hi havia tres hotels a Platja d’En Bossa i ara n’hi ha centenars o milers? Us ho deix en les vostres mans.

Començaré explicant les platges amb més fama del municipi de Sant Josep de Sa Talaia, el municipi més gran de la illa. Són aquestes les platges de Cala Vadella, Cala d’Hort i Cala Carbó

Les platges d’aquesta zona són arenoses i exposades cap al’Occident, cosa que permet observar les postes de Sol amb unes vistes increíbles. Fins fa poc havien estat unes platges verges, poblada per la naturalesa, i actualment han aparegut nuclis de població temporal i restaurants, exceptuant Cala Carbó que està perfectament preservada.

Per acabar, s’ha d’esmentar els illots Es Vedrà i  Es Vedranell que són vists des de la platja de Cala d’Hort, que s’alçen majestuosos damunt la mar

Eivissa és una illa màgica. No és només la illa de la festa, que també ho és, però Eivissa va molt  més enllà d’això. Eivissa és una mescla de dos móns, un d’antic i tradicional i un de modern, plena de platges i naturalesa. Definitivament és un paraís en mig del Mediterrani.